20 d’octubre de 2014

Paternity revisited


Després d'uns anys, tornem-hi. La paternitat ha trucat amb força a la meva porta. Com sempre, aquestes coses passen d'un dia per l'altre, no hi ha transició. Però aquest cop estic més preparat... O no. La darrera vegada que vaig canviar un bolquer va ser fa tretze anys. Però això és com anar en bicicleta, un cop n'has après, ja no te n'oblides mai més...
Veig perfectament, en perspectiva, el que m'espera els propers anys. Ho he viscut per duplicat ja, i ara per triplicat. Però les persones evolucionem, les circumstàncies són diferents, els nostres desitjos i també les esperances. La lluita sempre present.
No puc esperar que tot sigui com abans. Tampoc ho vull. Em caldrà explicar coses, no sé si interessaran algú. Per aquesta raó reprenc ara les entrades d'aquest blog, gairebé oblidat, quasi difunt. Potser no hi ha cap raó per fer-ho, aparentment. No ho sé, ja ho aniré descobrint a mesura que vagi passant el temps...

A lonely impulse of delight
Drove to this tumult in the clouds


Cap comentari: