19 d’abril de 2007

Primavera Republicana

Dissabte passat, a la tarda, vam anar amb els nens a un dels actes organitzats amb motiu de l’exposició La Primavera Republicana del MHCB. Era una cosa senzilla: sobre un gran mural els nens havien de fer grafits i dibuixos amb pistoles de pintura relacionats amb la primavera (flors en la majoria dels casos) o vagament amb un caire ideològic (algú va haver que va pintar-hi una bandera, sense saber ben bé què feia...).
Vaig creure que aquella era una bona ocasió per explicar-los què era una “república” i què havia significat més concretament la nostra. No m’esperava tampoc que m’entenguessin del tot (els nois tenen 8 i 5 anys), però el que va deixar-me més sorprès i preocupat va ser la reacció d’un dels dos, el més gran: el seu comentari va ser “a mi què m’importa”. No era un comentari ni despectiu ni rebel, era simplement despreocupat, buit de sentiment, com si acceptés que allò que se li comentava no tenia cap punt de contacte amb ell i que tampoc a ell li pertocava ni pensar-hi ni intervenir-hi.
Sóc conscient que no hem d’omplir els nostres fills de dogmes, però sí que els hem d’ensenyar a pensar, que construeixin el seu propi món sabent què són, però tenint sempre present qui i què van ser abans. I abans van ser un poble ple d’esperança al qual no se’l va deixar créixer.
No podem permetre’ns que els nostres fills no arribin a saber. Hem de lluitar contra la comoditat intel·lectual, contra la passivitat ideològica, contra la ignorància voluble. I cal que els recordem, que els expliquem les històries de temps passats, d’aquells avis que van creure en un món millor, que van lluitar i van morir per ell. Que no són només una vella foto en blanc i negre, que són part del seu present i també del seu futur.