Des d'un bloc que ens agrada molt, s'ha iniciat un petit Diccionari afectiu de la llengua catalana, directament inspirat per un diccionari italià de recent aparició. Aquí teniu tota l'explicació feta per ella mateixa.Nosaltres hi volem contribuir amb la paraula quòniam.
Quòniam: paraula que no va mai sola, que els diccionaris la mostren inexorablement lligada a “tros de” , però que mereix tenir un raconet per si sola en aquest diccionari afectiu. Ens arriba directament de la conjunció llatina, amagant en ella tot un llegat del nostre passat. Encara que els catalans l’haguem transformat en un insult, es tracta d’un insult amorós, dolç, que no deixa ferida, que no diries mai a un enemic de debò. Si et diuen tros de quòniam pots estar orgullós, com si et diuen nyèbit, pòtol, tabalot o baliga-balaga. Són paraules precioses.
Quòniam: paraula que no va mai sola, que els diccionaris la mostren inexorablement lligada a “tros de” , però que mereix tenir un raconet per si sola en aquest diccionari afectiu. Ens arriba directament de la conjunció llatina, amagant en ella tot un llegat del nostre passat. Encara que els catalans l’haguem transformat en un insult, es tracta d’un insult amorós, dolç, que no deixa ferida, que no diries mai a un enemic de debò. Si et diuen tros de quòniam pots estar orgullós, com si et diuen nyèbit, pòtol, tabalot o baliga-balaga. Són paraules precioses.
